Bona Nit

Hui volia dir que ja estava tot arreglat, que començàvem a fer vida nova i que res ens tapava la vista. La carretera que sempre ens havia unit ara ens veia separar-nos, la tardor que feia mesos que ja estava oblidada tornava a caure a terra impregnat la ciutat i els nostres cors. Sembla que Deu s'ha oblidat de la gent. No, sembla que Deu no hi és, mIllor, sembla que no hi ha Deu i que les coses son com son per algun motiu.
Ara comence a caminar i saps que tornaré. No vull llàgrimes, no vull romanços, no vull una sola paraula de despedida, ja tornaré, quan em necessites sempre hi estaré, quan vullgues també pot ser. Quan siga l'hora H i el dia D.
I crec que no he dit res i l'he dit tot. Paraules ambigües que donen que pensar, paraules que surten d'unes mans que escriuen a fosques, a foc lent, com es fan les coses bones. Com s'ha de fer l'amor, com s'han de fer les esteles del teu cor, per a que tornen a brillar al cel.
Per aixó jo ja faig el que em toca que es parar i gaudir del meu llit que ara per ara està buit i se que necessita que algú l'arrope i li done calor i pes, motius per a sentir-se viu, el llit i jo. I tots junts gaudir dels somnis de la nit que com alegòriques imatges em fan companyia.
Bona nit

A tod@ aquel que no entienda el Valenciano/Catalán, mis disculpas, me apetecía escrbir así.